De vacances

Gespa, pedres i sorra, però sempre les mateixes petjades!

Una trista alegria

Avui, he rebut una trista alegria. La injustícia espanyola ha absolt un amic a qui l'estat mentider volia condemnar a deu anys de presó. I no he pogut evitar d'emocionar-me, de felicitar-lo, però amb tristesa. Perquè darrera la seva absolució i la de dues persones més, hi havia la condemna de 21 persones que lluiten per als presos i preses. I entre els qui hauran de complir una pena injusta per un delicte inventat, hi ha un altre company d'estiu. A qui ara mateix començaré a escriure, com també ho faré amb la Teresa i el Xabier.
Sortosament, al carrer encara som moltes les que allà, aquí, una mica més amunt i en d'altres continents no ens donem per vençudes. Tampoc no ho fan les persones preses. No les han vençudes. No ens han vençut.

Il·lustració: Jordi Borràs

Gigi di 'Montecarlo'

Fa ja un any i mig llarg, la Lou i jo vam escapar-nos a Roma. No cal donar detalls, perquè ja us hem fotut sempre la txapa amb les nostres anècdotes: l'autobús, la "meua amica té molto dolore de garganta", les pizzes i les ampolles de vi blanc de litre de Formula 1, l'aigua, les olives, el mercat, la pasta del super, les espècies, el Mojo Picón... I sobretot: Ma Maison. Lou, no vam entrar perquè eren ells els qui no anaven a l'última. El nostre look motxillero no l'haurien entès.

Aquesta no és l'autèntica, aquesta és a Sitges, però... Lou, jo he dinat aquí! hahaha

Nou passi del documental

Onze de Setembre
19.15 Bellvitge

Més informació: Silenci: aquí es tortura

Ens hem rentat la cara!

I les entranyes!!!
Però sortosament, aunque la mona se vista de seda, mona se queda. I nosaltres som i serem mones 'incòmodes'!

Un llarg estiu

L'estiu no s'acaba. Tot just comença. El sol encara es pon tard. I la calor apreta. Vivim en un país on l'estiu s'allarga i les paelles de diumenge i la sorra de la platja no tanquen el 21 de setembre.
El meu estiu particular encara no vol acabar-se. Queden pendents les vacances, l'escapada, les estones de no ser enlloc i l'arribada d'una escalfor que enyoro, i que el dia 7 arriba. Una escalfor que arribarà de cop, com l'estiu i que es fondrà amb les altres que m'envolten (alguna de ben especial) i no poden evitar, cada dia, fer-me somriure.

Ben aviat, benvinguda!