26/6/09

El Dia de la Marmota

La història es repeteix. Dos parells de sabates (les teves i les meves). El cafè amb llet de bon matí. I tot el que ens espera més enllà del llindar de la tenda (o la porta!). Torna l'estiu i les vacances i, sortosament, m'atrapen. I la història comença de nou. Ara canviem la sorra pels camps. Però estem feliçment atrapats com en el Dia de la Marmota.

20/6/09

19/6/09

Postres de músic


Tempura/Pakora. Pollastre amb salsa de coco. Carabassa gegant. L’home que no perd l’esperança. En Lluís Homar.
Aquesta estranya combinació és la que ahir vaig conèixer a l’Auditori. La “Rossa” em va insistir i segrestar per anar-hi i no vam trigar de batejar amb aquests noms els músics que protagonitzaven l’espectacle.
Hi va haver estones precioses i d’altres en les què no podies evitar de seguir el ritme, però els vint minuts d’afinació d’instruments (això és com el pipi, s’ha de portar fet a casa), els badalls exagerats del senyor del darrera mentre fingia roncar i llegia l’ABC (amanit amb comentaris de "¡Campeonas!" quan ens vam canviar – com tothom- de lloc) i la sensació que algunes peces musicals eren les més llargues de la història (amb en Pollastre i na Tempura dient que no amb el cap quan sonava la carabassa gegant) ens van fer caure en un món irreal on els aliments tocaven instruments, els cognoms dels músics facilitaven eterns i retorçats jocs de paraules i el pianista s’escapava d’una obra de teatre.


Els nostres gargots imaginaris ens van alienar una bona estona, fins que es van encendre els llums i vam fugir... a la mitja part.

17/6/09

Eclipsi

Un eclipsi solar consisteix en l'enfosquiment total o parcial del Sol que s'observa des d'un planeta pel pas d'un satèl·lit, com per exemple el pas de la Lluna entre el Sol i la Terra. Un eclipsi de Sol només és visible en una estreta franja de la superfície de la Terra. Quan la Lluna s'interposa entre el Sol i la Terra, projecta ombra en una determinada part de la superfície terrestre, i un determinat punt de la Terra pot estar immers en el con d'ombra o en el con de penombra.


Però...No us agrada més pensar que, per una vegada, s'han trobat?

Avui m'han ensenyat que a dins tots hi tenim un nen, un adult i un pare. Sempre he cregut que em mirava el món des d'un núvol, i per tant, creia que qui manava les meves emocions era una criatura. Però he descobert que és el pare qui pren la paraula dins meu (sí, un pare, i no pas una mare). I al nen i a l'adult, els he deixat de banda. Avui però, dins el meu cap, el sol i la lluna es troben i, tot i que el pare diu que és un eclipsi, jo sé que, d'amagat, han quedat.

12/6/09

Recordar: del llatí re-cordis

Ara no ho recordo. Va ser fa cinc o sis anys. Les vaig sentir o llegir. Però em van fer pensar en el món inexistent que inventava de petita, sota l'aigua, on podia passar hores i més hores i no tenia la noció de pujar a la superfície per agafar aire (de vegades penso que no ho feia, que em convertia en peix).
Són paraules que em fan pujar al núvol d'on no m'agrada baixar. Són nyonyes i infantils, però avui les he trobades escrites, en un paperot vell dins
El libro de los abrazos de Galeano. No recordo d'on van sortir...

"He vingut directament del país de les fades, agafada a un raig de lluna. Si t'hi fixes bé, encara veuràs al fons dels meus ulls el reflex d'elfs i arbres màgics que concedeixen desitjos. I, fins i tot, potser em queda un rastre de pols d'estels enganxat a l'orella".

11/6/09

I l'altra...


Pel teu bé : De vegades, les coses més tontes són les més especials.



9/6/09

Una trista però nostra. L'altra, especial

esaiozu euriari berriz ez jauzteko,
esan bakardadeari gaur ez etortzeko.
eusten nauen soka zara eta itotzen nauena,
ametsak sortu zizkidana, galtzen dituena.
zuretzat ilargia lapurtuko nuke gauero,
eta zu itsu zaude bere argia ikusteko,
irribarrez, gero minez, eragin didazu negarra,
nire sua itzali da,
ez zara gaueko izar bakarra, ez zara!
esan sentitzen dudana ez dela egia,
une baten sinesteko ez garen guztia.
Ilargia-Ken7

aske naiz isilpean
irria begietan
ilusio lainoetan
itsututa

amildegi hertzean
barearen ostean
ekaitza dator bero
aurrez aurre ikustean
barne suak itotzen nau berriro
zalantzak beldurtzen nau
beldurrak babesten nau
zu nun zauden pentsatzeak
saminduta gorrotoz betetzen nau
zenbat negar eta zenbat min
ta zenbat gau lo ein barik
zenbat musu eman gabe
(ta zenbat hitz esan gabe)
zenbat malko... maite zaitudalako
zu gabe... nun zaude

Zenbat min- Ken7

2/6/09

Olor d'estiu


El juny és el sisè mes de l'any i té 30 dies. El seu nom en llatí era iunius i provenia de la deessa romana Juno (era la protectora de les dones). Els seus símbols són el sol i la rosa.

I sobretot, fa olor d'estiu... El nostre estiu.