Tancat per vacances

Ja sento el vaixell. És a punt de sortir.

Arròs de ceps

Tot comença d'aquesta manera (o de qualsevol altra, a cada cuina hi ha mil secrets) :

- Netegeu les carxofes i talleu-les en llesques fines, juntament amb els ceps, l’escalunya i l’all tendre.
- Fiqueu les carxofes, els ceps i l’all tendre dins d’una cassola de ferro. Cobriu-ho tot d’oli. Confiteu-ho a foc lent, una hora més o menys.
- Un cop confitat traieu l’oli.
- Afegiu-hi l’arròs i deixeu-lo coure una mica perquè quedi amerat de sofregit.
- Mulleu l’arròs una mica amb el brou que prèviament haureu escalfat. Deixeu que l’arròs absorbeixi el brou.
- Afegiu-hi la pols de ceps.
- Aneu mullant l’arròs. Deixeu-lo coure uns 18 minuts.
- Al final afegiu-hi una mica d’oli del confitat, remeneu-lo i serviu-lo.

Després ve el millor. L'arribada dels amics.
I dilluns, santornem-hi!

El Dia de la Marmota

La història es repeteix. Dos parells de sabates (les teves i les meves). El cafè amb llet de bon matí. I tot el que ens espera més enllà del llindar de la tenda (o la porta!). Torna l'estiu i les vacances i, sortosament, m'atrapen. I la història comença de nou. Ara canviem la sorra pels camps. Però estem feliçment atrapats com en el Dia de la Marmota.

Gargots

Postres de músic

Tempura/Pakora. Pollastre amb salsa de coco. Carabassa gegant. L’home que no perd l’esperança. En Lluís Homar.
Aquesta estranya combinació és la que ahir vaig conèixer a l’Auditori. La “Rossa” em va insistir i segrestar per anar-hi i no vam trigar de batejar amb aquests noms els músics que protagonitzaven l’espectacle.
Hi va haver estones precioses i d’altres en les què no podies evitar de seguir el ritme, però els vint minuts d’afinació d’instruments (això és com el pipi, s’ha de portar fet a casa), els badalls exagerats del senyor del darrera mentre fingia roncar i llegia l’ABC (amanit amb comentaris de "¡Campeonas!" quan ens vam canviar – com tothom- de lloc) i la sensació que algunes peces musicals eren les més llargues de la història (amb en Pollastre i na Tempura dient que no amb el cap quan sonava la carabassa gegant) ens van fer caure en un món irreal on els aliments tocaven instruments, els cognoms dels músics facilitaven eterns i retorçats jocs de paraules i el pianista s’escapava d’una obra de teatre.

Els nostres gargots imaginaris ens van alienar una bona estona, fins que es van encendre els llums i vam fugir... a la mitja part.

Eclipsi

Un eclipsi solar consisteix en l'enfosquiment total o parcial del Sol que s'observa des d'un planeta pel pas d'un satèl·lit, com per exemple el pas de la Lluna entre el Sol i la Terra. Un eclipsi de Sol només és visible en una estreta franja de la superfície de la Terra. Quan la Lluna s'interposa entre el Sol i la Terra, projecta ombra en una determinada part de la superfície terrestre, i un determinat punt de la Terra pot estar immers en el con d'ombra o en el con de penombra.


Però...No us agrada més pensar que, per una vegada, s'han trobat?

Avui m'han ensenyat que a dins tots hi tenim un nen, un adult i un pare. Sempre he cregut que em mirava el món des d'un núvol, i per tant, creia que qui manava les meves emocions era una criatura. Però he descobert que és el pare qui pren la paraula dins meu (sí, un pare, i no pas una mare). I al nen i a l'adult, els he deixat de banda. Avui però, dins el meu cap, el sol i la lluna es troben i, tot i que el pare diu que és un eclipsi, jo sé que, d'amagat, han quedat.

Posada a demanar...