És llei de vida. De cop i volta, quan confies que el 9 esborri un 8 que voldries endreçar en aquell espai de la memòria reservat a l'amnèsia, veus que el 10 és massa lluny. Arriba una sotragada. Tot s'ensorra. Et falta l'aire. I el primer esdevé el darrer i viceversa. La sotragada ho ha fet trontollar tot. I malgrat la manca d'oxigen, tornes a respirar.I l'aire arriba arreu. També t'arriba.I la sotragada és una simple pedra en el camí. Has ensopegat. Però, llei de vida (de nou), ets a temps d'aixecar-te.
I no ho faràs sol. Som amb tu... Com cada racó del nostre cos, si et cal.
EXPRESSIÓ DIRECTA és un cicle de concerts impulsat pel setmanari DIRECTA en col·laboració amb La Farinera del Clot. El cicle vol esdevenir un aparador de les noves propostes musicals alternatives catalanes que habitualment no tenen espai als mitjans de comunicació de masses i que abracen gèneres emergents com l’electrònica, el hip-hop, el pop o la fusió.L’objectiu és trencar els esquemes convencionals en què es mou la música alternativa i demostrar que, des de l’autogestió i el treball cooperatiu, es poden dur a terme propostes de molta qualitat que ajudin a difondre el pensament crític i situïn la creació d’una consciència cultural dissident entre les prioritats dels moviments socials.
Segur que algun concert us fa el pes, no hi falteu!!! Aquí en teniu un petit tast per anar fent boca!
No és la primera vegada que ho fan i que no se surten amb la seva. Desgraciadament, la major part de gent només veu el que emeten ells, i no entren mai a les pàgines dels moviments socials que n'expliquen una altra versió, en aquest cas, la de veritat, sense que es pugui posar en dubte. El nou intent de criminalitzar els moviments socials de "Telecirco" els ha sortit malament. I si cliqueu aquí en veureu l'exemple.
Hi ha qui pensa que el terme genocidi el defineix el TPI. Jo mai no ho he cregut així. I em remeto a definicions com les que fa el diccionari normatiu de l'IEC (Exterminació d’un poble, d’un grup ètnic, etc) o el de l'Enciclopèdia Catalana (Extermini parcial o total d'un grup humà). Tant m'és. No serà un organisme internacional qui em digui quantes persones han de morir per què la "bona gent" pugui aplicar la paraula genocidi a una massacre, a una persecució, a la voluntat d'exterminar un "grup humà".A Palestina, avui i ahir es comet un genocidi (i, segurament, si ens posem a filar prim, es comet a molts d'altres llocs propers a casa), en això, sortosament, no hi ha debat. En la ideologia dels qui diuen defensar-la, sí. Però avui la protagonista és Palestina. I la crònica de l'Alberto Arce que podeu llegir a la Directa (núm.121) n'és el millor exemple. Aquí en teniu un fragment, per anar fent boca..."La vida és una feina perillosa a Gaza per als conductors, funcionaris, mestresses de casa, metges, cambrers i fins i tot pels infants que simplement llançaven les escombraries davant de casa seva quan van ser assassinats.
La família Hamadan va perdre dues de les seves filles i el fill més petit d’aquesta manera. La família Balusha va perdre cinc de les seves filles mentre dormien. Al voltant de 430 persones mortes i més de 2.300 ferides en una setmana. Una societat reduïda a runes, obligada a retrocedir anys en el seu progrés. Com si 40 anys d’ocupació i dos anys de bloqueig internacional no haguessin estat suficients. Com si els palestins necessitessin rebre més bombes perquè el món entengui que a Gaza no existeix la paraula abandó ni rendició. Es tracta d’un cop d’estat des de l’aire contra el govern d’Hamàs. Cada míssil, cada obús, cada nena que mor a causa del bloqueig israelià es converteix, per a molts, en una raó més per respectar les decisions palestines. Tornem al moment en què cal prendre partit i es fa necessari buscar i comprendre les raons –que existeixen– per llançar cotes qassam sobre territori israelià. De la mateixa manera que Israel sap que no acabarà amb Hamàs des de l’aire ni amb la invasió per terra, Hamàs sap que no alliberarà palestina llançant coets artesanals. Però exercita la seva dignitat, la de la resistència.
Mentrestant, la població s’asseu i espera que s’aixequi el càstig col·lectiu que se li imposa. El mateix que la quarta convenció de Ginebra defineix com a crim de guerra. El mateix, finalment, davant el qual la justícia europea s’hauria de declarar competent.
Que comenci el judici."
