31 més 2 (Presumpció)

Observatori dels mitjans, Directa ¡ núm.95

Presumptament culpables

Quan tothom va veure les imatges d'uns mossos d'esquadra apallissant un detingut a la comissaria de les Corts, una de les afirmacions que més es repetien era " cal respectar la presumpció d'innocència". Però això només passa si ets policia, et dediques al món de les finances o al de la política. Si la persona detinguda és okupa, ecologista, independentista, de religió islàmica, o defensora dels drets humans, el concepte "presumpció d'innocència" és engolit per un forat negre.
Aquest és el cas dels presumptes membres d'ETA que van detenir a França la setmana passada (sí, aquells a qui els posen àlies desconeixent que al País Basc tothom té un sobrenom, que no és un nom de guerra).
Els mitjans de comunicació celebraven la detenció de (presumptament) la cúpula de l'organització armada. Titulars com els d'El Periódico de Catalunya "Detingut a França el 'número u' d'ETA, Francisco Javier López Peña, 'Thierry", l'Avui "Detenen a Bordeus l'actual cap d'ETA", o La Vanguardia "Cau la cúpula d'ETA", han estat l'exemple més clar d'aquesta vulneració d'un principi elemental "tothom és innocent fins que es demostri el contrari"... o fins que els mitjans de comunicació i l'estat ho decideixin.
Però l'allau de titulars en aquest sentit, no ha estat sola. Ha anat acompanyada de declaracions per part de tota la classe política aplaudint el (presumpte) desmantellament de l'aparell polític d'ETA. S'han fotografiat als mitjans, felicitant-se per la feina ben feta.
El més sorprenent és com, abans que declari cap de les persones detingudes els mitjans es dediquen a difondre repetidament, com si fossin lloros, el que (presumptament) han fet. I ho fan abans que declarin davant d'un jutge! Que, per cert, tota persona detinguda té dret a no declarar davant la policia... Aleshores, si no vols declarar davant la policia, per què t'incomuniquen (en el cas de l'estat espanyol) cinc dies? Per què has d'estar cinc dies més en una comissaria... fins que declaris? I si no has declarat, com poden els mitjans reproduir el que has 'confessat'? I com ho fan els diaris, ràdios i televisions per saber totes les coses horribles i malvades que has fet just quan t'acaben de detenir i no has tingut ni temps de negar-te a declarar?
Se suposa que, quan s'incomunica una persona, és perquè no pugui passar informació a ningú del seu grup o organització, però aleshores, com han pogut dir tots els mitjans el que (presumptament, també) ha declarat l'exalcalde d'Andoain? No hauria de ser secret?
I una pregunta més, com sabien que la dona detinguda era la que (presumptament) va llegir el comunicat d'alto-al-foc permanent d'ETA? Em sembla recordar que portava caputxa... I a primera vista, publicar a tort i a dret que era ella, per la veu, em sembla una mica agosarat, sobretot si el mitjà engoleix, una vegada més, aquesta paraula tan difícil d'escriure al diari, llegir a la ràdio o locutar a la televisió: presumpte
Llegint, veient o escoltant les notícies sobre la detenció de la (presumpta) cúpula d'ETA, potser cal preguntar-se si tenim un estat de dret o és l'estat el que té dret a decidir que ets terrorista, delinqüent o radical abans que ho digui la (seva) justícia.
Les presons no són presumptes, són físicament palpables i evidents, com la persecució de qui pensa diferent. Com el joc brut dels mitjans.

31 més 1 (Juguem?)

Aquest hauria de ser un comiat, en positiu però, sempre sumant! Tot i que encara no ho tinc clar, perquè els amics i amigues (qui, si no?), em proposeu que sugueixi sumant. Mmm deixeu-m'ho pensar.

Mentrestant, un proposo un joc. L'altre dia, en un d'aquells moments de reflexió profunda sobre el qui-què-com i, sobretot, cap a on, vaig recordar una de les meves activitats preferides de quan era (més) petita. Aquella d'escriure una història entre totes, de contruir juntes, d'imaginar plegades. No era qüestió de fer una obre mestra, ni de ser estrelles de la literatura. Només era i és un joc. Ho recordeu?

Per això, us proposo jugar.

Aquell dia es va llevar més cansada del que era habitual. Havia dormit poc i ja feia dies que tot ho feia amb presses. Amb la mà, i amb la rutina, va encendre el llum de la tauleta de nit... Però tot restava fosc. Massa fosc. De cop, mentre provava d'obrir els ulls sense èxit, se'n va adonar...

(Ara sou vosaltres qui continueu la història. Amb una, dues o cinc ratlles, les que us vingui de gust fer. Només era i és un joc).

31 menys 31 (Un petit furt)

He comès un petit furt...del bloc del Mundus. Però després d'haver estat 4 dies a Berlín, i que fos el nostre guia (l'Aran també, eh!) a Kreuzberg, li he robat una imatge i una traducció.
Però hi ha missatges que cal repetir fins a quedar sense veu.

Com assegura la paret: "Si només feu veure que ens pagueu, farem veure treballem"

31 menys 30 (Postals de batalla)

Primer va ser el 18/98, ara Gestoras, demà...

Il·lustració publicada al setmanari Directa

L'autor: www.jordiborras.blogspot.com