31 menys 29 (No ens faran callar)

Il·lustració: L'ususrpador de somnis (http://www.jordiborras.blogspot.com/

Franki, Jordi, Dani, els veïns contra el Pla Caufec, el desaparegut Guillem, Julen, Teresa, Mireia, Ramon, Nekane, Amaia, el desaparegut Isanta, Xavier, els tres nois del 4 de Febrer, els 3 de Gràcia, el també desaparegut Carlos, Sabino, el desaparegut Joxe, Rosa, Manu, Teo, Laura, Zigor, Diego, Juan, Susana, Aitor, Enric Jaume, Aiert, Gotzon, Jesús, Urko, Estel, Mattin, Marcela... Un llarg etcètera. Nosaltres.
Agredits amb les porres, amb les paraules, amb electrodes, amb multes, amb sentències judicials, amb retencions, amb embargaments, amb la presó. Per okupar, per lluitar contra el sistema, per voler millorar les condicions de treball, per voler la independència, per rebutjar el capitalisme, per ignorar l'estat, per qüestionar el poder, per un tros de drap, per manifestar-se...

Per pensar.

Per no pensar com ells.

Per ser diferents a ells.

Per qüestionar-los.
Per combatre’ls.

Però mai no ens faran callar.

Perquè, com deies Eva, "Volen robar-nos els somnis, però no ho aconseguiran mai".

Perquè no ens els podran usurpar. Mai.

31 menys 28 (Després d'un bon àpat...a dormir)

El gall i la gallina estaven al balcó, la gallina dormia i el gall li fa un petó.
-Dolent, dolent! Ves, què dirà la gent?

-Que diguin el que vulguin que jo ja estic content!

Suposo que sabeu la coreografia, oi?

31 menys 27 (Sensacions 3, Les Postres)

"Espessa i lluent,

tothom se la menja,

ai! a cremadent...

En xicra o en tassa

prou que ho diu la gent,

mai no n'hi ha massa."

(Miquel Martí i Pol)

31 menys 26 (Sensacions 2)

"La Rafaela, que beu i beu suc de coco i papaia els dimarts, desitjaria que hi hagués més begudes dolces; no tan amargants com una habitació buida".

(Sandra Cisneros, The House on Mango Street)

Sort que sempre, si volem, hi ha begudes dolces!

31 menys 25 (Sensacions 1)

"Els cabells de la meva mare són l'olor tèbia del pa abans de coure, l'olor del racó que et fa al seu cantó del llit, on encara hi ha la seva escalfor, i dorms al seu costat. Fora plou i el pare ronca. Els roncs, la pluja i els cabells de la mare que fan olor de pa".

(The House of Mangost)

31 menys 24 (No crec en Sant Jordi)

Sóc una incrèdula. No crec en Sant Jordi. M'agrada la llegenda, sobretot pel drac, i l'olor dels carrers, i l'alegria i la vida que brolla de cada raconet. Però no crec en Sant Jordi. En les estadístiques de vendes, en l'afany per superar les xifres de l'any anterior... no crec en el Sant Jordi comercial. Però m'agrada la llegenda. Sobretot, pel drac...

31 menys 23 (Per molts anys!)

Avui fem dos anys.

Avui fa 24 mesos que vam decidir no deixar-nos convéncer.

Avui fa 100 setmanes que els moviments socials posem la Directa.

Avui fa 730 dies que vam ficar el peu, la cama i tot el cos a la piscina.

Avui fa 17.520 hores que vam donar a llum.

Avui fa 1.051.200 minuts que la Directa va sortir al carrer.

Cada setmana, des de fa dos anys.

Dos anys de projectes, de contrainformació, d'assemblees, d'alegries, de decepcions, de dubtes, de lluita, de compromís, de construir, de denúncies, d'amistat, de sorpreses, de presses. De moltes presses!

Per molts anys a les persones que fem, que feu, que fan possible aquest projecte!

Ja sabeu, les espelmes les bufem a les 22h a la Farinera del Clot de Barcelona. Amb música. I amb presses!

31 menys 22 (musclos i son)

L'altre dia, un company de feina m'explicava que hi ha certs animals que, quan es desperten, es poden morir de l'estrès. Aquest n'és un exemple. Amb els seus musclos i els seus pèls. Un petit mamífer que no utilitza la velocitat per a res, ni tan sols per desplaçar-se.

Darrerament, tothom que em rodeja viu amb estrès, va de cul, no té temps per a res, necessita desconnectar, qualsevol de les expressions que utilitzem per evitar un mot que sempre m'ha semblat més propi dels yuppies (i no em refereixo a aquell odiós extraterrestre de Barri Sèsam que va substituir a un eriçó nudista, menys quan dormia!).

No cal morir de l'espant que suposa llevar-se, però, cada vegada que li miro la cara penso que... També vull musclos i son...

31 menys 21 (L'oloreu?)

Il·lustració: "Estiu" www.jordiborras.blogspot.com

Una imatge que m'ho diu tot.
La veig i el sento cada vegada més proper... Tinc tantes ganes que arribi!
I ja l'oloro. En l'ambient. En els colors que vesteixen els carrers de la ciutat-decorat. En les sandàlies (per fi!) sense mitjons del turisme. En els cossos que comencen a deixar veure una espatlla, un escot, un turmell. En les flors que embogeixen perquè no saben si ja han de sortir o encara poden hivernar una mica més. En les pells que poc a poc deixen el blanc per torrar-se.
En les somriures més lleugers i fàcils de brollar. En l'escalfor dels cossos. En els ulls que creuo pel carrer i que, cada dia, a poc a poc, són més riallers. En els comentaris dels treballadors de la construcció. En les faldilles que s'escurcen. En les ungles dels peus pintades. ..
I en cinc colors: el groc, el taronja, el vermell, el blau i el verd.

31 menys 20 (Alter Ego)

Infectació publicada el número 88 del setmanari Directa,

La flama espanyola

Ona Garrido, periodista

M’ha agradat veure un ciutadà, armat amb un extintor, disposat a apagar la flama xinesa. La flama dels Jocs Olímpics. La seva arma era ben innocent, però diversos policies se li van llençar a sobre per evitar que cometés un greu crim: apagar el foc xinès. El mateix foc que crema contra la ciutadania tibetana.
Sense entrar a valorar si estic d’acord amb el possible futur règim tibetà- que, a hores d’ara, i de cara al món, encapçala un líder espiritual i tenint en compte que l’església, sigui del color que sigui em produeix urticària-, el Tibet té tot el meu suport davant els atacs constants de la Xina. Les tortures, les persecucions, l’opressió d’un poble sobre un altre han de ser condemnades, perseguides i extingides. Sigui qui sigui el maltractador. Tingui la falsa careta que tingui: la democràtica, la comunista o encara que enarbori la bandera de la llibertat amb una mà, mentre a l’altra amaga una porra.
Per això, quan veig aquest home amb el seu perillós extintor, penso que potser les coses estan canviant. Potser la societat està una mica infectada. Potser ha obert els ulls i no està disposada a deixar-se enganyar més. Potser vol deixar de ser la còmplice del que fan els qui manen. Potser, el poder d’una arma capaç d’apagar els focs més repressius també seria utilitzada a Londres, París, Berlín o Sidney si els Jocs se celebressin als Estats Units, la Gran Bretanya, Israel o l’Estat espanyol. Perquè la repressió, la tortura (legal als sempre “lliures” estats del nord d’Amèrica), i l’opressió de les que abans parlàvem que s’exerceix sobre l’Iraq, l’Afganistan, Palestina, els Països Catalans, Euskal Herria o sobre els propis ciutadans d’aquests estats-flama que discrepen, que protesten, que surten de casa armats amb els seus extintors en forma de diari contrainformatiu, de manifestació, de vaga, de consum responsable, de coherència... també serien condemnats, perseguits i extingits per la comunitat internacional.
A Londres, a París, a Berlín o a Sidney... A Barcelona... A Madrid... a Sabadell...a Alacant... a Badajoz.... milers de “bombers” sortirien als carrers per esmorteir les flames.
Perquè no hi hauria caretes que valguessin, no hi hauria maltracte justificat. Els extintors s’alçarien contra tots i cadascun d’ells. I apagarien el seu foc.
No cal que ningú em pessigui. Sé que estic somiant. La societat encara està massa “sana”. Encara no s’ha deixat infectar. Encara...

31 menys 19 (Encara no tenim els dos dies!)

Dos dies de descans!!!!
Sembla que l'ajuntament de Barcelona i TMB sordegen. Fa mesos que les parets de Barcelona són les veus que els eixorden. Però no hi volen sentir.

Ells i elles, nosaltres, vosaltres. Els mereixem.

Barcelona té un nou símbol per reivdindicar els drets de qualsevol persona treballadora.

Instruccions:

1- Alcem el puny ben amunt

2- Més amunt!

3- Aixequem dos dits, en senyal de victòria.

4 - Finalment...somriem perquè.. Lhem aconseguida!

31 menys 18 (Doncs això...)

'La libertad es una parabellum o una flor....la libertad hay que inventarla siempre....la libertad a veces es una simple linea fronteriza...'

José Agustín Goytisolo per a Oriol Solé Sugranyes

Doncs això...

Il·lustració: 'Violència sense fronteres' (http://jordiborras.blogspot.com/)

31 menys 17 (Bufar i fer ampolles)

Diumenge de sol i de regressions. De nou, la Fundació Miró torna als records.

Encara volta pel món. Aquest mes, a Menorca i a Sicília.

Per a ell tot és bufar i fer... bombolles.

Tant de bo, tot fos tan fàcil.

O ens poguessim amagar dins d'una bombolleta. Amb aquella sensació de seguretat. I... de perdre'ns el món!

Seguiré el seu exemple, el del got (o la bombolla) mig ple. Vaig a buscar alguna cosa per bufar i una mica de sabó.

buuuuuuuuuuuuuuu

31 menys 16 (Embolics)

Un petit heroi, capaç d'explicar les històries més fantàstiques sense necessitat de paraules.

Un savi del valor del silenci.

Josep M. Pujol n'era el progenitor.

I nosaltres, els qui, amb els ulls com taronges, vivíem totes i cadascuna de les seves aventures.

Un embolic ben senzill de resoldre...

31 menys 15 (Us enyoro)

"Istripuei,berri txarrei,bidean galdu ditugun lagun guztiei,gugatik dena eman dutenei,askatasun haizeari, zuei, haizeari,zuei..."

Ho sé, Roger, són uns nyonyos, i odio profundament parlar a través de cançons. Però aquesta l'havia de posar. Els l'havia de dedicar. Fa molts dies que penso en molts d'ells i, també en nosaltres.
Vaig marxar perquè us trobava a faltar i volia tornar a casa. I ara els trobo a faltar a ells.

Però casa meva és aquí.