Un petit heroi, capaç d'explicar les històries més fantàstiques sense necessitat de paraules.
Un savi del valor del silenci.
Josep M. Pujol n'era el progenitor.
I nosaltres, els qui, amb els ulls com taronges, vivíem totes i cadascuna de les seves aventures.
Un embolic ben senzill de resoldre...
2 comentaris:
Anònim
ha dit...
Ho tenies tan amagat que no hi havia manera de trobar-ho, però... al final tot se sap. I al començament, també. Quan arribi a casa, mort de son, per variar, t'agregaré i t'aniré llegint. Ah, i pel d'ahir insisteixo: qui fa le que pot no està obligat a més i, malgrat tot, la remor persisteix...
2 comentaris:
Ho tenies tan amagat que no hi havia manera de trobar-ho, però... al final tot se sap. I al començament, també. Quan arribi a casa, mort de son, per variar, t'agregaré i t'aniré llegint. Ah, i pel d'ahir insisteixo: qui fa le que pot no està obligat a més i, malgrat tot, la remor persisteix...
jordi
:) reitero... ets un sol
i una abraçada gegant! (ara sí que l'has vista!!!)
Publica un comentari a l'entrada