Memòria

Perico, Koldo, Iñaki, Tasio, Ainhoa, Mikel, Koro, Andoni, Floren... I els que queden. Fa dies que sento parlar de repressió, de guerra bruta, d'assassinats, d'impunitat... D'una història que he sentit moltes vegades a casa. Però a la nostra manera. Amb les nostres morts.
Ara, quan torni a casa, demanaré que me la tornin a explicar. Ja no podrà ser de les seves veus, serà des de la dels seus fills i la seva filla. I ells, i ella, i nosaltres ens encarregarem de fer que ningú l'oblidi. Sense hipocresies. Sense oblidar els qui una nit no hi són perquè 30 anys després es repeteix la mateixa història.

Pròximament...

Ben aviat tornaré a ser a casa. Tornaré a veure la teva camisa descolorida, les teves bambes verdes i a robar-te els pijames. Ben aviat oloraré de nou el teu arròs de ceps i el barnús que deixes al llit després de la dutxa.

Ben aviat.

Txapela

Txapela: Fa dies que aquesta és, pràcticament, l'única imatge que veig. Això sí, sempre acompanyada d'uns ulls que amaguen dolor, història i una força que envejo. Mirades acompanyades d'abraçades d'aquelles que et desmunten, per la calidesa que transmeten.

Txapela: És també el nom d'una víctima de la guerra bruta que vaig conèixer gràcies a un documental llargament aplaudit a Zinemaldia: Itsasoaren alaba.

Txapela: És el que avui he deixat enrera per tornar a casa, per dir un darrer adéu, per saber que finalment -si sóc fidel a les teves creences- ets amb ell. No li piquis la mà, tu ja m'entens. I si -sempre agafada a la teva manera de veure el món- també te'ls trobes, fes-los un petó ben gran (i vigila amb els mejillones).

Sóc a casa. Sense cap dels quatre fonaments. Demà marxo de nou. Però quan torni, novament, hi haurà aquesta nova (ja no tant) parcel·la en la que edifico des de fa dos anys. Ell dins del cotxe, arreglant-se la camisa descolorida per l'aigua calenta de la rentadora. Jo, feliç de tornar, ara sí que definitivament, a casa.

PD A la parcel·la també hi caben els amics que, sense dir res, apareixen i t'abracen. I sense txapela, et desmunten, càlidament, de nou.

Lluny de casa

Plou. Pràcticament no ha parat de fer-ho des que vam arribar. Però la pluja rega el verd que tant m'agrada d'aquesta terra. No em queixo.

Sóc lluny de casa, però hi ha moltes persones que s'esforcen en fer que ens sentim com si hi fóssim. No em queixo.

Sóc enmig d'un nou projecte. Les meves idees, compten. No em queixo.

Però des de fa unes hores, ja trobo a faltar la teva olor.