L'altre dia, un company de feina m'explicava que hi ha certs animals que, quan es desperten, es poden morir de l'estrès. Aquest n'és un exemple. Amb els seus musclos i els seus pèls. Un petit mamífer que no utilitza la velocitat per a res, ni tan sols per desplaçar-se.
Darrerament, tothom que em rodeja viu amb estrès, va de cul, no té temps per a res, necessita desconnectar, qualsevol de les expressions que utilitzem per evitar un mot que sempre m'ha semblat més propi dels yuppies (i no em refereixo a aquell odiós extraterrestre de Barri Sèsam que va substituir a un eriçó nudista, menys quan dormia!).
No cal morir de l'espant que suposa llevar-se, però, cada vegada que li miro la cara penso que... També vull musclos i son...
4 comentaris:
Filla, fa la mateixa cara de son que tu des que has arribat al curro! JAJAJA
ei! que al final he aguantat! :)
i això que al final no he anat a dormir 5 minuts al reservat, hehe!
teniu reservat per dormir? QUIN LUXE!
jo
jajaja nooooooooooooo
el reservat me'l feia jo soleta amb el senyor roca... :)
Publica un comentari a l'entrada