Una trista alegria

Avui, he rebut una trista alegria. La injustícia espanyola ha absolt un amic a qui l'estat mentider volia condemnar a deu anys de presó. I no he pogut evitar d'emocionar-me, de felicitar-lo, però amb tristesa. Perquè darrera la seva absolució i la de dues persones més, hi havia la condemna de 21 persones que lluiten per als presos i preses. I entre els qui hauran de complir una pena injusta per un delicte inventat, hi ha un altre company d'estiu. A qui ara mateix començaré a escriure, com també ho faré amb la Teresa i el Xabier.
Sortosament, al carrer encara som moltes les que allà, aquí, una mica més amunt i en d'altres continents no ens donem per vençudes. Tampoc no ho fan les persones preses. No les han vençudes. No ens han vençut.

Il·lustració: Jordi Borràs