Ja ho deia en Raimon. Al nostre país la pluja no sap ploure.
Però no és l'única que va desorientada. Al nostre país els polítics no saben governar ni gestionar, els nostres sectors econòmics no saben viure sense subvencions. Al nostre país no sabem dir que "sí" i prou.
I al nostre país, tot i que de nou em busco enemistats, els "moviments socials" (un terme que no m'agrada) no sabem arribar a tots els racons. Treballar per canviar l'entorn més immediat és l'estratègia encertada, sempre que vagi acompanyada d'un canvi més enllà del nostre melic. Si obrim la porta, a fora hi ha tot un món que hi ha qui sembla que es vol perdre. Un món format per milers de persones que ens seran pròximes el dia que el nostre melic ens ho permeti.
Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.
Ara bé, el meu país és com és. Primer, s'ha de conéixer. Aleshores sabràs com portar la pluja a l'escola. I a tots els racons.
Il·lustració: Pluja, vent i revolta (Jordi Borràs Abelló)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada