Grècia

El Mundus, ens ha fet arribar aquest text... La traducció no deu de ser molt fidel, però s'hi diuen tantes coses!

Per sort, molts dels qui comencem a ser "grans" i els nostres grans, no hem (han) matat res i la il·lusió segueix ben viva.

Carta llegida pels companys d'Alexander al seu funeral

Volem un món millor. Ajudeu-nos.
No som ni "terroristes", ni "encaputxats", ni els "coneguts-desconeguts"
Som els vostres fills,
aquests coneguts, desconeguts...
Tenim il·lusió, no mateu la nostra il·lusió.
Tenim ímpetu, no detureu la nostra ímpetu.
Recordeu, una vegada vareu ser joves també.
Ara perseguiu els diners, nomes importa el vostre "aparador".
Vareu engreixar, us heu tornat calbs.
Oblidareu.
Esperàvem que ens defenséssiu;
esperàvem que us interesséssiu.
Que ens féssiu sentir orgullosos per una vegada. En va.
Viviu falses vides, heu baixat el cap.
Us heu baixat els pantalons i espereu la mort.
No teniu imaginació.
No us enamoreu.
No sou creatius.
Nomes compreu i veneu.
Matèria per arreu.
Amor, en cap lloc.
Veritat, en cap lloc.
On són els pares?
On són els artistes?
Per què no surten al carrer?
Ajudeu-nos, als joves.

P.D.: No llenceu més gasos lacrimògens. Sabem plorar sols.