D'acord, jo no surto amb el telèfon sense fil al carrer confonent-lo amb el mòbil, ni el meu bicing sempre està buit (perquè faig boicot), però sí que em pica l'etiqueta del jersei i mai no tinc tinta a la impressora, el carro del super mai no em va recte, i quan suco galetes a la llet es desfan just abans d'arribar a la boca. Hi ha temporades en què realment penses que tot et passa a tu i a la resta, no tant.
Però no és, ni de bon tros realitat o, si més no, pots fer que no ho sigui. Quan tinc la sensació que l'Estanislau té massa raó, només em cal tenir un moment de nyonyeria i mirar el dibuix que, potser, és sempre capaç de fer-me somriure. El regal més preuat que mai m'han fet... Bé, amb excepció de l'agulla del pollet de pelfa!Ara que... l'ós panda no es queda curt...
El 'dibuixet' és de l'artitzat.
2 comentaris:
tenim la llei de murphy en "pleno apogeo"...
ja... però amb tantes de dolentes, imagina quantes de bones ens cauran de cop!!!!
:p
Publica un comentari a l'entrada