17/3/08

31 menys 7 (Reflexions... fent encara més amics)

Concretament dues. Sobre els qui ens obliden, intencionadament i els qui prefereixen oblidar-nos.

Els primers són els qui es mobilitzen contra la guerra a l'Iraq, els atacs israelians a Palestina, la causa kurda, la invasió de l'Afganistan o les tortures a la Xina i als Estats Units. Totes elles protestes que comparteixo, i per les quals crec que val la pena sortir al carrer, fer accions, documentals o lluita una i mil vegades. Però algunes de les persones que el dia 15 van participar a la nova convocatòria del 'No a la guerra' (he dit algunes eh, però desgraciadament n'hi ha un parell que manen molt), obliden intencionadament que a casa nostra també es vulneren els drets humans. Qui en una assemblea va acusar de radicals (com si fos dolent ser-ho) als qui responsabilitzàvem Zapatero de no moure ni un dit per solucionar el conflicte al País Basc, i va justificar que quan es demanava al govern que fes un pas no s'havia de mencionar el president espanyol perquè "havia estat votat pels treballadors", és el mateix que calla quan es persegueix als qui es volen independitzar de l'estat monàrquic. El mateix que parla de tortures a la Xina i canvia de tema quan se li posen davant dels nassos les del seu estimat representant dels treballadors. El qui no veu forces d'ocupació a casa nostra, ni a qualsevol poble que demani la independència dins de l'Europa "democràtica" (calla, que si qui denunciés fos Irlanda, segur que sortiria amb la bandereta). I aquest personatge, que comparteix discurs amb algun altre manaire de la plataforma , és d'aquells massa habituals protagonistes dels moviments socials que es mobilitzen per qualsevol causa que estigui a més de mil quilòmetres de casa seva, no fos cas que s'haguessin de mullar pel que passa al seu carrer, a la gent que tenen al costat.
No a la Guerra, és clar que sí, però aquí tampoc!

L'altra reflexió és sobre qui prefereix oblidar-nos. Encara que no sé si és la manera més adequada d'anomenar aquesta gent. Em refereixo a totes aquelles persones que reben el Dalai Lama amb els braços oberts i que tenen molt clar que "Tibet is not China". Jo també ho tinc clar, i entenc el que darrerament ha passat al Tibet. Però aquestes persones (com els qui han decidit boicotejar els Jocs Olímpics), que veuen les imatges de la ciutadania tibetana "agredint" la xinesa... També estarien de part nostra si veiessin la ciutadania catalana "agredint l'espanyola"? I no em vingueu amb l'argument de la repressió. La Xina persegueix, reprimeix i assassina persones i idees. L'Estat espanyol també.

2 comentaris:

Jordi Borràs ha dit...

Ah! Potser parles d'en Reinal i de'n Francesc Tubau no?

Quines coses...

baiasca ha dit...

:)