4/4/08

31 menys 16 (Embolics)

Un petit heroi, capaç d'explicar les històries més fantàstiques sense necessitat de paraules.

Un savi del valor del silenci.

Josep M. Pujol n'era el progenitor.

I nosaltres, els qui, amb els ulls com taronges, vivíem totes i cadascuna de les seves aventures.

Un embolic ben senzill de resoldre...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ho tenies tan amagat que no hi havia manera de trobar-ho, però... al final tot se sap. I al començament, també. Quan arribi a casa, mort de son, per variar, t'agregaré i t'aniré llegint. Ah, i pel d'ahir insisteixo: qui fa le que pot no està obligat a més i, malgrat tot, la remor persisteix...

jordi

baiasca ha dit...

:) reitero... ets un sol
i una abraçada gegant! (ara sí que l'has vista!!!)