20/8/08

M'agrada en Burton

Aquells que el coneixem
-els seus amics-
li diem Roy.
Els altres el coneixen
pel Tòxic Noi.
Li encanta l'amoníac i l'asbest
i el fum espès de la cigarreta.
El que ell respira com a aire

ofegaria una mofeta !
La joguina que més li agrada
és un potet d'aerosol;
s'asseu a terra i el xarbota
i espraia a tort i a dret tot sol.
Sol fer guàrdia al garatge
en el fred del matí,
tot esperant que el cotxe
l'empudegui amb el seu verí.
El primer i únic cop
que he vist en Roy plorar
és perquè un gra de clorur sòdic
li ha entrat a l'ull sense trucar.
Un bon dia, per ventilar-lo,
el treuen al jardi.
I el rostre se li torna pàl·lid
i el cos se li comença a enrigidir.
L'últim alè del seu curt viure
és tristament grotesc.
¿Qui hauria dit que algú es pogués morir
de respirar aire fresc?
Quan l'ànima abandona el cos
tots li resem una oració.
I ella s'eleva cap al cel
deixant un trau a la capa d'ozó.


M'agrada Tim Burton. Suposo que, en bona part, perquè sovint no toco de peus a terra i visc en un món un pèl estrany. I especialment en Roy. No sé per què, però des que vaig llegir 'The Melancholy Death Of Oyster Boy' , me'l vaig fer meu. Suposo que són coses pròpies d'aquelles persones que, en el fons, no ens sabem fer grans...

Per cert, si teniu una estona, dediqueu una hora i vint-i-set minuts a 'Pee-Wee's Big Adventure'.

Prohibit no imaginar.




2 comentaris:

Hlod-Wig ha dit...

A mi Vincent em va molar moltissim.

baiasca ha dit...

jejeje jo sempre porto una txapa del Roi. I tinc una samarreta!!! tot plegat molt adult :)