Genocidi

Hi ha qui pensa que el terme genocidi el defineix el TPI. Jo mai no ho he cregut així.
I em remeto a definicions com les que fa el diccionari normatiu de l'IEC (Exterminació d’un poble, d’un grup ètnic, etc) o el de l'Enciclopèdia Catalana (Extermini parcial o total d'un grup humà). Tant m'és. No serà un organisme internacional qui em digui quantes persones han de morir per què la "bona gent" pugui aplicar la paraula genocidi a una massacre, a una persecució, a la voluntat d'exterminar un "grup humà".

A Palestina, avui i ahir es comet un genocidi (i, segurament, si ens posem a filar prim, es comet a molts d'altres llocs propers a casa), en això, sortosament, no hi ha debat. En la ideologia dels qui diuen defensar-la, sí.

Però avui la protagonista és Palestina. I la crònica de l'Alberto Arce que podeu llegir a la Directa (núm.121) n'és el millor exemple. Aquí en teniu un fragment, per anar fent boca...

"La vida és una feina perillosa a Gaza per als conductors, funcionaris, mestresses de casa, metges, cambrers i fins i tot pels infants que simplement llançaven les escombraries davant de casa seva quan van ser assassinats.
La família Hamadan va perdre dues de les seves filles i el fill més petit d’aquesta manera. La família Balusha va perdre cinc de les seves filles mentre dormien. Al voltant de 430 persones mortes i més de 2.300 ferides en una setmana. Una societat reduïda a runes, obligada a retrocedir anys en el seu progrés. Com si 40 anys d’ocupació i dos anys de bloqueig internacional no haguessin estat suficients. Com si els palestins necessitessin rebre més bombes perquè el món entengui que a Gaza no existeix la paraula abandó ni rendició. Es tracta d’un cop d’estat des de l’aire contra el govern d’Hamàs. Cada míssil, cada obús, cada nena que mor a causa del bloqueig israelià es converteix, per a molts, en una raó més per respectar les decisions palestines. Tornem al moment en què cal prendre partit i es fa necessari buscar i comprendre les raons –que existeixen– per llançar cotes qassam sobre territori israelià. De la mateixa manera que Israel sap que no acabarà amb Hamàs des de l’aire ni amb la invasió per terra, Hamàs sap que no alliberarà palestina llançant coets artesanals. Però exercita la seva dignitat, la de la resistència.
Mentrestant, la població s’asseu i espera que s’aixequi el càstig col·lectiu que se li imposa. El mateix que la quarta convenció de Ginebra defineix com a crim de guerra. El mateix, finalment, davant el qual la justícia europea s’hauria de declarar competent.
Que comenci el judici."