25/1/09

Sotragada


És llei de vida. De cop i volta, quan confies que el 9 esborri un 8 que voldries endreçar en aquell espai de la memòria reservat a l'amnèsia, veus que el 10 és massa lluny. Arriba una sotragada. Tot s'ensorra. Et falta l'aire. I el primer esdevé el darrer i viceversa. La sotragada ho ha fet trontollar tot. I malgrat la manca d'oxigen, tornes a respirar.
I l'aire arriba arreu. També t'arriba.
I la sotragada és una simple pedra en el camí. Has ensopegat. Però, llei de vida (de nou), ets a temps d'aixecar-te.
I no ho faràs sol. Som amb tu... Com cada racó del nostre cos, si et cal.

Cap comentari: