
Però...No us agrada més pensar que, per una vegada, s'han trobat?
Avui m'han ensenyat que a dins tots hi tenim un nen, un adult i un pare. Sempre he cregut que em mirava el món des d'un núvol, i per tant, creia que qui manava les meves emocions era una criatura. Però he descobert que és el pare qui pren la paraula dins meu (sí, un pare, i no pas una mare). I al nen i a l'adult, els he deixat de banda. Avui però, dins el meu cap, el sol i la lluna es troben i, tot i que el pare diu que és un eclipsi, jo sé que, d'amagat, han quedat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada