Perico, Koldo, Iñaki, Tasio, Ainhoa, Mikel, Koro, Andoni, Floren... I els que queden. Fa dies que sento parlar de repressió, de guerra bruta, d'assassinats, d'impunitat... D'una història que he sentit moltes vegades a casa. Però a la nostra manera. Amb les nostres morts.
Ara, quan torni a casa, demanaré que me la tornin a explicar. Ja no podrà ser de les seves veus, serà des de la dels seus fills i la seva filla. I ells, i ella, i nosaltres ens encarregarem de fer que ningú l'oblidi. Sense hipocresies. Sense oblidar els qui una nit no hi són perquè 30 anys després es repeteix la mateixa història.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada