Des del corral sempre m'he preguntat per què els pollets de la Mona de Pasqua, han de tenir el do de l'anormalitat. Aquests petits éssers entranyables i que a tots ens desperten sentiments tendres, no deixen de tenir un aspecte de bèsties mutants que fan que no les tingui totes. Per què tenen els ulls a diferent alçada i separats excessivament? Per què els sobresurt una mena d'ala de l'esquena? Per què els cau el bec i, si el conserven, sempre acaba agafant postures francament anormals? Potser és que els pollets de les mones de Pasqua són d'inspiració picassiana, com Rosi de Palma? O potser, simplement, el problema el tenim nosaltres,que, al nostre corral, hi abunda la normalitat...
3 comentaris:
Ja ja ja
Quin fart de riure!
Companya de taula (i de plomes), hem trobat el teu blog i el nom és el més adequat!
Ara que, amb això dels pollets de la Mona, t'has superat!
Petons pollastreja!
Ei! Jejejejeje! Quin riure, pollastre! T'has oblidat, però, d'un altre dels drames que viuen aquests petits éssers mutants: No poden parlar i escoltar alhora perquè han de girar el cap!! Com la Puyuelo, quan va a les rodes de premsa! ;-) Pobre! Muaks!
juajuajua! I tant!
Pobre dona, no sap la conya que hem fet amb ella i... sukipuuuuuu
Gran moment... Almiral... roda... tu i jo al terra.... "és un nou merxandatge?" juajuajua
Publica un comentari a l'entrada