31 menys 2 (Dos dies de descans!)

Per als seus dos dies. I per fer 8 hores al dia. I perquè es paguin les hores extra. I per unes vacances pagades. I perquè apliquin l'augment de l'IPC als salaris. I perquè les dones tinguin les mateixes oportunitats i siguin escoltades. I perquè pares i mares puguin fer compatible la vida familiar amb la laboral. I per un llarg etcètera que al 2008 encara no hem aconseguit...

El meu pare sempre em diu que, quan eren joves, van tenir la sensació de donar la volta a la truita, però no ho van fer. I sembla que la maleïda truita se'ns gira en contra. I nosaltres, des del nostre corral, no acabem d'agafar la paella pel mànec amb la intenció de rebel·lar-nos contra la truita (ho sé, la metàfora és patètica....).

Un molt bon professor d'història de l'Autònoma i articulista a la Directa, el Martí Marín, fa aquesta setmana una reflexió en aquest sentit (sí, sí, ja ho sé, estic avançant una part d'un text que fins dimecres no es podrà llegir, però, és que m'agrada... ho sento!) : "La defensa del dret al descans setmanal (primer dominical, després de dia i mig o setmana anglesa i avui de dos dies complerts), de la jornada de vuit hores (48, 44 o 40 setmanals segons el moment), de les vacances pagades (la primera setmana s’aconseguí per aquí el 1932 amb la II República) i encara de molts altres aspectes que milloren la qualitat de vida de treballadors i treballadores ha estat sovint menystingut perquè “amb les reformes s’allunyava la revolució” (a l’Àfrica subsahariana la deuen tenir a un pas). Però a l’hora ha estat l’element que ha construït les organitzacions més fermes d’autodefensa d’aquells i aquelles que (potser) els agradaria arribar a veure una societat proletària però no en tenen la garantia (tal vegada acabi essent veritat allò del no futur dels Sex Pistols) " .

Esperem que els Sex Pistols s'equivoquessin!!! Mentrestant, però, em ve de gust imaginar que Barcelona torna a ser la rosa de foc. La plantilla d'autobusos de TMB ha fet un primer pas.

I per a les persones que pensin que no és normal llevar-se un dilluns amb aquestes reflexions... Totalment d'acord! Però quan m'he llevat i he posat la ràdio i he sentit que havien ferits dos "autobuseros" (ja em permetreu l'expressió) i n'han detingut un tercer, m'he sentit Gargamel (per allò de "quina ràbia!") i ho he vomitat al bloc (calla, que potser començo a veure-li un sentit....)

Ai, ara em passaria tota l'estona cridant: "Dos dies de descans!!!" :p

PD Ho sento marmota, no tinc el dibuix definitiu, tinc els colors web...

PD2 Per cert, avi, ho veus? Segueixo sent dels teus!! ;)