Una imatge que m'ho diu tot.
La veig i el sento cada vegada més proper... Tinc tantes ganes que arribi!
I ja l'oloro. En l'ambient. En els colors que vesteixen els carrers de la ciutat-decorat. En les sandàlies (per fi!) sense mitjons del turisme. En els cossos que comencen a deixar veure una espatlla, un escot, un turmell. En les flors que embogeixen perquè no saben si ja han de sortir o encara poden hivernar una mica més. En les pells que poc a poc deixen el blanc per torrar-se.
En les somriures més lleugers i fàcils de brollar. En l'escalfor dels cossos. En els ulls que creuo pel carrer i que, cada dia, a poc a poc, són més riallers. En els comentaris dels treballadors de la construcció. En les faldilles que s'escurcen. En les ungles dels peus pintades. ..
I en cinc colors: el groc, el taronja, el vermell, el blau i el verd.
2 comentaris:
estiu que fa olor de Còrsega :)
ben acompanyada, segur! :p
Publica un comentari a l'entrada